Comprensió lectora 2

Comprensió lectora 2

Jugar a la societat de la informació

Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes
com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una
minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys).
En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es
fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé
inconscient.
La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió,
que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens),
els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar
l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i
aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions
problemàtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra així en un entorn que el
motiva a superar fases i dificultats. D’altra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i
afavoreixen la coordinació entre les mans i la vista.
«Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions
motores contínuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendència a
la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions», explica al seu estudi
Els videojocs Pere Marquès, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat
d’Educació de la UAB.
Jugar ha estat sempre una activitat necessària i espontània que permet als nens explorar i
conèixer l’entorn. I el joc canvia a mesura que l’individu creix i es modifica el seu entorn, tant
físic com social. Per això, en la societat de la informació en què estem immersos, seria com anar
contra natura girar l’esquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs.
Només cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que
alguna cosa ha canviat en el món dels videojocs. Als clàssics jocs d’aventures, acció i lluita s’hi
ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports,
matemàtiques, història, cuina, idiomes...
La segona Conferència Europea de Jocs d’Aprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va
reunir psicòlegs i professors que van analitzar les possibilitats d’aprenentatge que presenten els
videojocs. Una de les principals conclusions a què van arribar és que el terme videojoc educatiu
ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sinó de videojocs dins el sistema
educatiu. «Un bon joc és un bon joc educatiu», apunta Simon Egenfeldt, director de l’empresa
Serious Games.
Per als pares més reticents, és important conèixer que la regulació actual sobre continguts
de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a l’edat i
personalitat de la persona que els ha d’utilitzar. Amb tot, el paper dels pares és imprescindible a
l’hora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de l’ordinador o
a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs són una gran
eina sempre que s’utilitzin amb seny.

El Periódico de l’Estudiant, desembre del 2008

171326 _ 0001-0165.indd 22 71326 _ 0001-0165.indd 22 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 23
Comprensió lectora

1. Quina diferència essencial hi ha entre els videojocs i la televisió? Que els videojocs iteracrues tu amb un aparell extern la televisó no pots interactuar.

2. Encercla la resposta correcta. Per què hi ha pares que no veuen amb bons ulls els
videojocs?
a) Perquè són molt cars.
---------->b) Perquè creuen que tots són violents.
c) Perquè quan ells eren petits no n’hi havia.
d) Perquè els nens no juguen amb altres nens.

3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts. Te ajuda a tenir mes reflexes te ajuda amb la concentració y aprens idiomes

4. Els fabricants de videojocs han ampliat l’oferta. Quines temàtiques es poden trobar
a més d’aventura, acció i lluita? Hi ha una gran varietat de tipus de jocs hi ha de tot lo que puguis imaginar.

5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, què han de vigilar
els pares? Que et poden estafar et poden insultar i fer bulling tambe es molt facil robar.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

L’òpal: una gemma maleïda

L’òpal és un mineral bastant comú però amb la
particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes
amb molta tradició i al mateix temps molt preuades.
Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals
es considera portador de malastrugança, les orientals
creuen que afavoreix la bona sort.
La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al
quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no
sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals:
l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot
presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració
permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i
incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal
noble, amb fantàstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc,
tot en un mateix exemplar. Alguns òpals de coloració i bellesa excepcional entre les varietats
noble i de foc són gemmes molt preuades que es tallen facetades (les més transparents) o en
caboixó. S’han trobat òpals treballats en cultures antiquíssimes de tot el món, i és una de les
poques gemmes conegudes des del temps remot.
Una varietat de poc valor però molt curiosa és el menilit. Aquesta varietat d’òpal froma nòduls
arrodonits en l’interior de les roques. Aquests nòduls poden originar formes antropomorfes
(formes humanes), zoomorfes (formes animals) i altres formes curioses que recorden aparells o
coses (forma de cor, de cafetera, de casa...). Alguns dels menilits més curiosos coneguts s’han
trobat en abundància a Caldes de Malavella, en l’anomenat Turó dels Ninots, que va rebre el
nom perquè els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint camins
i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes en què aquest es presentava. A
més a més de Caldes de Malavella, també s’esmenta l’òpal a Aiguafreda (riera de l’Avencó) i a
Montcada i Reixac (Vallès Occidental); a Darnius (Alt Empordà); Osó i Sils (la Selva),
i a Bellmunt del Priorat (Priorat). A Barcelona ciutat s’ha trobat òpal de la varietat hialita a la
muntanya de Montjuïc, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de l’Alcalde).
Tot i que l’òpal és una espècie comuna que es troba pràcticament arreu del món, Austràlia és,
sens dubte, el país que n’ha proporcionat, i proporciona, els millors exemplars coneguts. Els
òpals de gran qualitat són a les províncies que Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia),
on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt
virolat, sinó per la roca on es troben. L’òpal va originar a la segona meitat del segle xix
i sobretot a partir del 1900, en què els preus van pujar considerablement, l’arribada de tota
mena de buscadors i minaires atrets per la cobdícia i les possibilitats d’aventura que aquell nou
món els oferia. Isabel Gray, l’any 1900, va instal·lar un hotel i una botiga al llogarret d’Eulo, al
bell mig dels camps d’òpals de Queensland. Era l’única dona en aquell immens territori desolat
i va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió. Coneguda com la Reina d’Eulo, va
arribar a posseir la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ella
com la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res
més.

Cavall Fort, núm. 1077 (adaptació)

171326 _ 0001-0165.indd 20 71326 _ 0001-0165.indd 20 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 21
Comprensió lectora

1. De què està format l’òpal? Sicili i oxygen

2. Quins tipus d’òpals són els més valuosos? Tons vermells i ataronjats

3. Per què hi ha un indret a Caldes de Malavella que s’anomena el Turó dels Ninots? Perque hi ha una gran coleció de opals

4. Contesta:
• Per què hi va haver tanta gent que va fer cap a Austràlia vers l’any 1900? Perque hi havia una gran colecio de opals

• Per què es va fer famosa Isabel Gray? Per la coleció de opals i perque va desapareixer

1. Fes un resum d'aquest text. El resum tracta de un text sobre les dones 

 2. Què creus què vol dir amb la frase "No donis les gràcies". Que no fa falta demanar perdó que ja es tard

3. Cerca informació sobre Maria Climent.  Penja imatges seves i de la seva obra.Maria Climent. Maria Climent (Amposta, 1985) es licenciada enTraducción e Interpretación y también ha estudiado guionismo. Vive en Barcelona, donde trabaja como traductora y Community Manager, tras haber sido también profesora de escritura y cronista.

4. Explica aquesta frase: 

 No donis les gràcies perquè és el teu dret. Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes. Com si no fossis una floreta delicada, un objecte de desig, com si tinguessis un cervell pensant i capacitat d’acció i fossis exactament igual d’important que un home. Que no des las gracias cuando ya es tarde

8 DE MARÇ

No donis les gràcies

 Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes

Maria Climent

Especial: Basorèxia

Arxivat a: Cambres pròpies, basorèxia

Foto: Adrià Costa

No donis les gràcies perquè durant aquesta setmana s’ha parlat molt de la feina i el talent de les dones als mitjans.

No donis les gràcies perquè t’han cedit l’espai públic.

No donis les gràcies tampoc perquè en una entrevista de feina no t’han preguntat si ets mare o si ho vols ser o si estàs casada.

Ni perquè han reconegut la teva feina com a dona. Com si fóssim un col·lectiu a part del món. Com si no fóssim la meitat exacta de la població. Com a dona.

No ho facis tampoc perquè un home t’hagi piropejat pel carrer, perquè el que ha fet és situar-se en una posició de poder, intimidar-te. Pregunta't si haguessis anat acompanyada d’un home, si ho hauria fet. Si t’està tractant d’igual a igual.

No donis les gràcies perquè abaixin els impostos de les compreses i dels tàmpax. Si tots els homes sagnessin amb dolor per algun orifici del cos durant quatre dies al mes, la regla seria un problema d’Estat.

No donis les gràcies perquè un home t’hagi respectat i no t’hagi fotut mà si anaves borratxa o dormies. No ho facis perquè respectar-te és el seu deure, no és que et faci un favor.

No donis les gràcies per una llei que ens protegeix i en canvi pregunta't com és que la necessitem. I pregunta't per què hi ha tants homes molestos amb aquesta nova llei de Només sí és sí. Per què es fan bromes tipus "haurem d’anar a lligar a la discoteca amb un notari", o s’accepta entre riures que es diguin frases com "les feminazis amb aquesta llei no follaran mai més"?

Pregunta’t per què no hi ha un moviment que es digui on són els homes. Per què tots els referents dels llibres de text amb els quals hem crescut eren hòmens? Científics, inventors, esportistes, escriptors, arquitectes, metges, astronautes.

No donis les gràcies perquè és el teu dret. Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes. Com si no fossis una floreta delicada, un objecte de desig, com si tinguessis un cervell pensant i capacitat d’acció i fossis exactament igual d’important que un home.

Curiosament –que estrany, com pot ser– aquest cop no va ser un savi, sinó que va ser una sàvia, qui va dir que el feminisme és la idea radical que les dones són persones.