jueves, 28 de noviembre de 2019

Un amor sense decepcions no seria amor


1. Fes un resum d'aquest text.El text resumeix uns quans textos de Joan Fuster.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"Que en l'amor hi te que haber mals y bons moments

3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.Joan Fuster era un gran escriptor.

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?numero 13 perque esteim tots destinats a morir antes o despres


Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»

 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen»

Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).

Foto: Universitat d'Alacant

1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.

2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.

5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.

6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.

8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».
12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.

13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.

14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.

martes, 26 de noviembre de 2019

L'accentuació

7. Accentuació
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u
as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
· Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
· Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
7.1. Accentua els mots quan calgui:

plàstic, víctima, limit, biblioteca, economia, hospital, justícia, anell,
palau, marbre, jardí, estàtua, escrit, arbre, rabia, autobús, masculí,

galàxia, nuvol, familia, gàbia, Núria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulàlia, dia, tia, oncle,
assistència, esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmàcia, esgrima,

maquina, bambú, residu, trineu, algú, ningú, altaveu

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8

Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és
Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:
els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós
Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

9
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) camí, cançó, aquí, racó, arros, cantes, aixi, aixo, gairebé, malson, pagès, imprès,
carreró, allò, volgués, boto, cafè, català, faré, avio, passeges, llegum, també, segon,
portuguès, aten, exclòs
b) encén, pero, ginjoler*, demanaré, amen, demà, nerviós, espòs, ningú, nomes, francès,
setè, Ramon, consomé, divisió, clixé, respon, compraré, garrofer, menjaré, puré, congres,
expres

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, féssim, public, préstec, barraca, cérvol, llibre, tinguérem, nuvol, pluges,
telefon, témer, rentéssiu, estomac, diguéssiu, córrer, solid, furóncol, caràcter, castig,
diguéreu, àngel, préssec, Sóller, màgic, tinguéssim, obríssiu, concórrer, mòbil, créixer,
lògic, néixer, eren, éreu

7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciència, comèdia, víctima, matricula, estàtua, formula, església, familia, infància,
pólvora, Dénia, quilometre, industria, colònia, solitària, anima, memòries, tórtora, gàbia,
misèria, tómbola, matèria

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent:
Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descórrer el forrellat i es detura amb l'atenció a dalt; no senti res i va
empènyer la porta; la porta cedí sense soroll. Sortí al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia (text adaptat)
Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.

lunes, 25 de noviembre de 2019

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comitè                 mossèn               cafè                        aprèn
entén                   puré                       ale                         pagès                    imprès
irlandès               cinquè                  nomes                 entès                    també
consomé             congres               gairebé                faré                       interes
aixo                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós
espòs                   presó                    arros                     coto                      refós
exclòs                   allò                        pero                      sinó                      curiós
talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
aixi                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
proces                 respon                    cigró                      campió                 espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem                deies                    telefon                           dèbil                     rèiem
escrivia                origen                parlàvem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguéssiu
fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin
artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera
acadèmia           església               pertinent              feréstega                      origen
palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolentíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      elit
xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període
atmosfera          interfon            pneumònia          termòstat             tulipa
isòbara               míssil                  futbol                     sextil                    omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, pero que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, pero nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié aixi que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versio catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

viernes, 22 de noviembre de 2019

1. Els dígrafs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen: no se separen: separem els grups:
l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens
ix cai-xa ll pa-lla nn An-na
rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja
ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge
tx cot-xe ig ma-reig
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi
trobis:
ca-nya ............................. a-rro-ssa-da .............................
ca-sso-la ............................. mà-qui-na .............................
ca-rre-te-ra ............................. met-ge .............................
no-vel·l-a ............................. an-yell .............................
cui-xa ............................. en-fa-ri-na-dí-ssim .............................
en-qua-der-nar ............................. ba-te-ig .............................
im-men-si-tat ............................. se-gui-ci* .............................

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
de-sig ............................. en-lla-çar .............................
per-se-gui-da ............................. en-gui-xar .............................
ple-gar ............................. im-ma-cu--lat .............................
es-forç ............................. coi-xí .............................
a-rri-bar ............................. a-nnex .............................
pa-ssa-ven ............................. en-cot-xar* .............................
rei-xe-ta ............................. ca-rrer .............................

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una
marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /
Encotxar:

2. La síl·laba
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la síl·laba és una vocal.
En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...
També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs
s'han de separar i quins no:
fi-nes-tra .................................. quin-ca-lla ..................................
in-for-mà-ti-ca .................................. tra-ça ..................................
a-rit-mè-ti-ca .................................. ta-xis-ta ..................................
bo-ca .................................. co-mi-ti-va* ..................................
ca-de-na .................................. a-rra-co-nar ..................................
gra-no-ta .................................. a-vi-a-ció ..................................

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
ca-len-da-ri .................................. pe-txi-na ..................................
ma-gat-zem .................................. sa-tè-l·lit ..................................
de-ter-gent .................................. gi-ra-volt ..................................
ra-jo-lí .................................. lli-bre-ta ..................................
til·ler .................................. be-llí-ssi-ma ..................................
an-goi-xa .................................. con-se-ller ..................................
for-mat-ge .................................. plat-ja ..................................

2.3. Separa per síl·labes el text següent:
En-mig de tot de la tre-men--da fati-ga, de l'ofus-ca-ció de pen-sa-ments, una co-sa a-pa-rei-xi-a
cla-ra (...) i el pen-sa-ment d'ha-ver es-tat en-ga-nyat co-men-ça-va a obrir-se pas...

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

jueves, 21 de noviembre de 2019

Aprendo a escribir

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR HAY,
AHÍ O AY?

LO QUE DEBO SABER:

1. HAY es una forma conjugada del verbo haber. Es una palabra monosílaba cuyo golpe de
voz recae en la vocal a. Puedes comprobar que es un verbo porque siempre se puede
cambiar por había, habrá, que son otras formas del verbo haber (Hay [había, habrá...] que
llegar pronto; Hay [había, habrá...] poca gente en la reunión).

2. AHÍ es un adverbio que indica lugar. Es una palabra bisílaba y aguda, cuyo golpe de voz
recae en la i (¡ojo! Es incorrecto pronunciarlo con acento en la a, como habrás oído más de
una vez). Puedes comprobarlo cambiándolo por otros adverbios de lugar como allí o aquí
(Ahí [allí, aquí] está tu madre).

3. AY es una interjección que sirve para expresar dolor (a veces también otros
sentimientos). Aunque se pronuncia igual que hay, verás que normalmente va entre signos
de exclamación, en los textos, y que tiene entonación exclamativa, en las conversaciones
(¡Ay, bruto, me has vuelto a pisar!)

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con hay, ahí o ay, aplicando las reglas 1, 2 y 3:
1. No __hay__ nadie en casa.
2. ¡ ___ay_ qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni _ay___ .
4. Si lo quieres, ____ lo tienes.
5. ¡ __ay__ mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar __hay__ que esforzarse más.
7. Ya no _hay___ más gente __hay__ .
8. ¡ _ay___ mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡ __ay__ queda eso!
10. ___hay_ __ahi__ un niño que dice ¡ __ay__!.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué
no estaba bien. Si has cometido más de 4 errores, deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás
no hayas comprendido bien las reglas.

SOLUCIÓN:

1. No hay nadie en casa.
2. ¡Ay qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni ay.
4. Si lo quieres, ahí lo tienes.
5. ¡ Ay mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar hay que esforzarse más.
7. Ya no hay más gente ahí.
8. ¡Ay mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡Ahí queda eso!
10. Ahí hay un niño que dice ¡ay!.

Aprendo a escribir

APRENDO A
ESCRIBIR

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR A Y HA?

ORTOGRAFÍA

LO QUE DEBO SABER:

1. HA es una forma conjugada del verbo haber. Sólo se utiliza como verbo auxiliar seguida
de un participio (forma verbal acabada en -ado, -ido: cantado, comido) y puede ser
normalmente sustituida por la forma de plural han: ha cantado > han cantado.

2. A es una preposición y se utiliza delante de un verbo en infinitivo (forma verbal acabada
en –ar, -er, -ir: cantar, comer, partir) o de palabras que no son verbos (formando un
Sintagma Preposicional: a tu casa; a María; a vosotros...). Como todas las preposiciones, a
es invariable y nunca puede cambiarse por la forma de plural han:
Voy a comer > *Voy an comer
Voy a tu casa > *Voy an tu casa

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con ha o a, aplicando las reglas 1 y 2:
1. “Érase un hombre _a__ una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue _a__ beber _ha__ una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño _ha__ crecido mucho este año.
4.”_a__ un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú _a__ saber cuándo vendrá!
6. Se __ha_ ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. __a_ pesar de todo, voy _a_ acompañarte.
8. Quiero ver cómo _ha__ quedado tu cuadro.
9. Hoy _a__última hora llegaremos __a_ Madrid.
10. _ha__ resultado una obra muy interesante.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué no
estaba bien. Si has cometido más de 4 deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás no
hayas comprendido bien las reglas.

1 SOLUCIONES:

1. “Érase un hombre a una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue a beber a una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño ha crecido mucho este año.
4.”A un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú a saber cuándo vendrá!
6. Se ha ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. A pesar de todo, voy a acompañarte.
8. Quiero ver cómo ha quedado tu cuadro.
9. Hoy a última hora llegaremos a Madrid.
10. Ha resultado una obra muy interesante.

http://aulasptmariareinaeskola.es/dbh3-eso3/lenguaje/ortograf%C3%ADa/

La acentuación

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte). 
a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:
Tom-a-te, tóm-a-te, t-ó-matelo, anticonstitucion-a-l, cam-i-no, car-a-cteres, cons-o-la
b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:
Chimpancé, master, jovenes, camión, primer, esdrujula, exámenes, referendum, ténis, duodecimo, sofá, roja, ardor, alheli, canon, cañón, mendigo, parasól, cómic, deficit, Jerico, virus, Martínez, Chaves
c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?Si
Exámen, camiónes, jóven
d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:
Juan contemplo aquella tragica lucha
¡Hombre de poca fé!
En una gondola del mar Adriatico, un gallo lugubre se apareció
Tu primo Hector es un inútil
Mariano compro un árbol en Avila
a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.
1. Rociíto, 2. Lingüista, 3. Lingüística, 4. Léelo tú. 5. Chiita. 6. Chii
b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.
1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui
c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.
1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Saenz
d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi?
e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes. El acento prosódico recae en la primera de las dos. Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.
Benito Jerónimo Feijoo
f) ¿Por qué se acentúan ortográficamente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?
g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:
1. ¡Que cuando va a venir tu madre!
2. ¡Quien calcula compra en Sepú!
3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el café
4. Si, puede que el no de mas de sí
5. Solo sé que se a queso (dijo una patata frita)
6. Aun así, nunca esta de mas que sonriais

martes, 19 de noviembre de 2019

La tilde

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?l acento ortográfico, también llamado acento gráfico o simplemente tilde, es la rayita oblicua colocada sobre la letra,El acento prosódico, en cambio, se diferencia en que no existe un signo gráfico como la tilde

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?No

c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?Si

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?habló
recepción,coca,fés,quizás,calor,preguntar, casualidad.


e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente? Porque asi hay menos lios con las palabras.

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?Porque suena como si llevase.

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?Porque cada una de estas palabras tiene un significado diferente.



1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten.

a) Solo el sábe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues sí que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas.

d) No sé si mi hermano va a venir esta tarde.

e) Tu véte con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Díle a Ramirito que le de la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el té por las tardes.

h) Para mí que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde.

i) Aquel es para tí (el que va marcado con la letra te).





j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los te
No hay comentarios:

viernes, 15 de noviembre de 2019

Stop

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.El bullying es quan una persona recibeix certos insults de una altre persona o varies.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...Aixo es un casa de una nina que pateix bullying https://www.lavanguardia.com/vida/20120915/54350426598/vicitma-bullying-sufrimiento-ayudar-jovenes-acoso-escolar.html

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?Defendria

jueves, 14 de noviembre de 2019

Especial


Resultat d'imatges de especial


     1. Bon dia guapos i guapes, avui vull que escriviu una carta a la persona que més estimau d'aquest món...
      Expressa-li els teus sentiments, els teus desitjos, tant com l'estimes... etc...

      El títol ha de ser aquest:  A TU QUE ETS ESPECIAL...


                                       A TU QUE ETS ESPECIAL...


               Tu,eres una persona especial,me haces los dias infinitos sin ti.Solo con verte me alegras, eres especial para mi.Si no te veo cada dia me muero,

Entrada lliure

Resultat d'imatges de paisatge
       1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).El nom de l´entrada seria:Com seria per tu un dia perfecte.Es basaria en explicar un dia perfecte per tu.
       2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà. Asi serian las normas de accentuacion en castellano:

–  Palabras agudas (sílaba tónica la última) que terminan en vocal, –n o -s
–  Palabras llanas (sílaba tónica la penúltima) que NO TERMINAN en vocal, -n o –s 
– palabras esdrújulas (sílaba tónica la antepenúltima)
       3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples
 
El accento diacritico es el que se usa para distinguir dos palabras que se escriben igual pero tienen doble significado.   EJ:
  • El perro es gordo.
  • Él llegará a tiempo.
  • Y cuando llegué, él ya estaba esperando.
  • FRASES DE EJEMPLO:
  • Préstame un libro. Toma éste que es muy bueno.
  • Todo lo que hizo fue por él.
  • Es imprescindible que tú asistas a clase.
  • A mí ya me contaron todo lo sucedido ayer.
 
 
No hay comentarios:

martes, 12 de noviembre de 2019

Imatge relacionada

1) Localitzeu el subjecte, el CD i el CI (aneu alerta, hi ha algun subjecte trampós!). 

1) La mare:CD de la Carla:CI ha comprat un regal per a la seva mare. 2) Tothom:CI ha entregat els treballs al professor:CD. 3) M’agraden:CD les pel·lícules de ciència-ficció. 4) Escriurem:CD algunes postals als nostres amics:CI. 5) Les nostres cosines:CI portaran un regal a cada nen:CD.

2) Ara localitzeu el subjecte, el CD i els CC.

1) La víctima:CD de l’agressió reconegué els malfactors en la roda de reconeixement:CCT. 2) Avui:CCT han arribat dos creuers al port de Palamós:CD. 3) He:CD acabat l’examen massa tard:CCT. 4) Ja tinc:CD els resultats de l’avaluacióCCM. 5) M’interessa:CD massa:CCC el teu germà.

 3) Ara hi afegirem el CRV.

1) Tots construïm:CRV a la causa. 2) La Laia sempre s’oblida de les coses més trivials:CRV. 3) Demà ajudarem:CRV la mare. 4) Ningú no s’adona de la seva impossibilitat:CRV. 5) Va prometre la fi del món:CRV als seus seguidors més fidels.

4) Per acabar heu de buscar el subjecte, el CAtr, el CPred i CAg.

1) Això és impossible:cpred! 2) S’ha tornat impertinent:catr. 3) En Grau és un garrepa:cpred. 4) L’excursionista va ser trobada:cpred per un boletaire. 5) Els nois caminen:cpred avorrits. 6) La prenen:catr per idiota.


5) Ara que ja som grans, ja ho podem barrejar tot. Oi que sí?

1) El vi s’ha tornat agre. 2) Ahir aquells senyors no van dir tota la veritat a la Nora. 3) En Pau i la seva germana es van cordar les sabates a l’escala de casa seva. 4) Encara no s’han acostumat a aquesta nova forma de vida. 5) El senyor Puig es va tornar geniüt. 6) Els guanyadors han estat escollits aquest matí per un jurat. 7) Alguns alumnes d’aquest institut són del Marroc. 8) Els gironins van ser escortats per la policia catalana. 9) Les bessones de la senyora Cèlia anaven despullades. 10)Hem fet uns entrepans de pernil i formatge per als nostres pares.

El sujeto y el predicado

El sujeto señala la persona, animal o cosa que realiza la acción o de quien se dice algo.
El coche corre mucho (el coche realiza la acción de correr)
El coche es bonito (decimos una cualidad del coche)
El sujeto está formado por un sintagma nominal (sustantivo sólo o acompañado de otras palabras que le complementan) o por un pronombre.
El perro viejo es muy agresivo (sintagma nominal)
Yo voy al cine (pronombre)
El núcleo del sujeto (palabra principal del sujeto) es el sustantivo o el pronombre.
El perro viejo es muy agresivo (sintagma nominal)
Yo voy al cine (pronombre)
El sujeto concuerda con el verbo en persona y número.
Yo voy al cine
Tú vas al cine
Mis hermanos van al cine
Para localizar el sujeto de la oración se le puede preguntar al verbo la pregunta: ¿Quién / Quienes?
El coche corre mucho; ¿Quién corre? El coche
El coche es bonito; ¿Quién es bonito? El coche
Habitualmente el sujeto va al comienzo de la frase pero también puede ir en medio o al final.
La niña estudia en su cuarto
Al colegio va mi hermano en bicicleta
Completamente agotado llegó a la meta el ganador
El sujeto puede estar presente en la oración (sujeto expreso) o puede no figurar (sujeto elíptico).
Mi amigo juega al tenis en el club (sujeto expreso)
Hemos terminado ya los deberes (sujeto elíptico: Nosotros)
También distinguimos entre el sujeto agente (cuando realiza la acción; va en oraciones activas) y el sujeto paciente (cuando recibe el efecto de la acción; va en oraciones pasivas)
El profesor explica la lección (sujeto agente)
La lección es explicada por el profesor (sujeto paciente; señala aquello que es explicado)
------- oo O oo -------
Ejercicios:
(Soluciones al final de la lección)
1.- Señala el sujeto de la oración e indica el núcleo
Por la carretera avanza el camión:S rojo
La piedra grande:S golpeó el cristal
Más tarde volveremos nosotros:S
Ellos:S no sabían que decir
Mi:S familia pasa las vacaciones en Galicia
El sacerdote:S celebra la misa
Te ha llamado:S el hermano de Pedro
La camisa de seda es:S muy cara
La casita de mi:S abuelo está en la montaña
Éste:S es el responsable del incendio
2.- Indica si el sujeto de las siguientes oraciones es sujeto agente o paciente
La casa fue arreglada por los albañiles:SA
Nosotros ahorramos:SA para el viaje
El enfermo fue operado:SP por el cirujano
Los niños jugaban:SP con el balón
El avión aterrizó:SA con problemas en el motor
El aeropuerto será diseñado:SP por este equipo de ingenieros
Esta redacción ha sido seleccionada por el jurado:SP
Los bomberos consiguieron apagar el fuego:SA
El jardín es cuidado por el jardinero:SA
Este mueble fue adquirido:SP en la subasta
Soluciones:
1.- Señala el sujeto de la oración e indica el núcleo
Por la carretera avanza el camión rojo
La piedra grande golpeó el cristal
Más tarde volveremos nosotros
Ellos no sabían que decir
Mi familia pasa las vacaciones en Galicia
El sacerdote celebra la misa
Te ha llamado el hermano de Pedro
La camisa de seda es muy cara
La casita de mi abuelo está en la montaña
Éste es el responsable del incendio
2.- Indica si el sujeto de las siguientes oraciones es sujeto agente o paciente
La casa fue arreglada por los albañiles (sujeto agente)
Nosotros ahorramos para el viaje (sujeto agente)
El enfermo fue operado por el cirujano (sujeto paciente)
Los niños jugaban con el balón (sujeto agente)
El avión aterrizó con problemas en el motor (sujeto agente)
El aeropuerto será diseñado por este equipo de ingenieros (sujeto paciente)
Esta redacción ha sido seleccionada por el jurado (sujeto paciente)
Los bomberos consiguieron apagar el fuego (sujeto agente)
El jardín es cuidado por el jardinero (sujeto paciente)
Este mueble fue adquirido en la subasta (sujeto paciente)
El predicado
Recordemos:
En la oración se distinguen dos partes: sujeto y predicado.
El sujeto es quien realiza la acción o de quien se dice algo.
El predicado es la acción que realiza el sujeto o lo que se dice del sujeto. En el predicado siempre hay un verbo.
Veamos algunos ejemplos:
El niño estudia en el colegio
Predicado: “estudia en el colegio” (es la acción que realiza el niño)
Núcleo del predicado: “estudia”
El perro ladra alegremente
Predicado: “ladra alegremente” (es la acción que realiza el perro)
Núcleo del predicado: “ladra”
Ese mueble es muy viejo
Predicado: “es muy viejo” (es lo que se dice del mueble)
Núcleo del predicado: “es”
Distinguimos dos tipos de predicados en función de su verbo:
Predicado nominal: cuando el verbo es copulativo (ser, estar, parecer). Este predicado da información sobre el sujeto
Predicado verbal (con el resto de verbos). Describen una acción
Ejemplos:
La niña está enfadada (predicado nominal)
La niña corre mucho (predicado verbal)
Los bomberos son muy valientes (predicado nominal)
Los bomberos apagaron el incendio (predicado verbal)
Mi abuela parece más joven (predicado nominal)
Mi abuela lee una revista (predicado verbal)
------- oo O oo -------
Ejercicios:
(Soluciones al final de la lección)
1.- Señala en las siguientes oraciones el predicado
El caballo galopa por el campo
Mi abuela descansa en el pueblo
Los pájaros vuelan hacia el mar
La barquita está en el muelle
Alfredo ganó el campeonato
Las olas rompían contra las rocas
Matías pintaba la pared de su casa
Nosotros fuimos a la fiesta
El Sol calienta la ciudad
La habitación está ordenada
2.- Señala en las siguientes oraciones el predicado e indica si es nominal o verbal.
Mi hijo preparaba su examen
El perro corría por el campo
Aquel avión era el más modero de la flota
La niña parece muy aburrida
Los pescadores salieron a faenar
Las águilas sobrevolaban el campamento
Los caballos estaban fatigados
La madre estaba al lado de su hijo
El coche se salió de la carretera
Soluciones:
1.- Señala en las siguientes oraciones el predicado
El caballo galopa por el campo
Mi abuela descansa en el pueblo
Los pájaros vuelan hacia el mar
La barquita está en el muelle
Alfredo ganó el campeonato
Las olas rompían contra las rocas
Matías pintaba la pared de su casa
Nosotros fuimos a la fiesta
El Sol calienta la ciudad
La habitación está ordenada
2.- Señala en las siguientes oraciones el predicado e indica si es nominal o verbal.
Mi hijo preparaba su examen (predicado verbal)
El perro corría por el campo (predicado verbal)
Aquel avión era el más modero de la flota (predicado nominal)
La niña parece muy aburrida (predicado nominal)
Los pescadores salieron a faenar (predicado verbal)
Las águilas sobrevolaban el campamento (predicado verbal)
Los caballos estaban fatigados (predicado nominal)
La madre estaba al lado de su hijo (predicado nominal)

El coche se salió de la carretera (predicado verbal) 

Comprensió lectora 2 Jugar a la societat de la informació Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se n...